25 d’octubre del 2012

POESIA

Tardor de fulles mortes sobre la mar,
plomissal de versos sense acabar,
nits de llunes blanques i nues
rere les busques del temps que ens guia
i una cançó que sospira,
que sospira i batega 
mentre ens pren i ens manlleva
el crepuscle, la nit i el bes ...
i ens deixa sols, sols amb la música,
sols i junts... sols... i amb la rima.