29 d’octubre del 2012


Era intens

el perfum de la rosa,

alegre el vol de l’alosa,

palpable el seu cant,

reposat el mar en calma

al teu esguard.

 

Instant fugissers

lluitant per resistir a deslloc,

intentant ubicar-se en el temps

perllongar-se, fer-se eterns.

 

És tanta l’estima al teu costat!

 

28 d’octubre del 2012

T'HE VIST DINS D'UNA OMBRA


Quan davalle l'espasa l'esperança
en les darreres hores del gebre
no oblides mai un somriure;
obri les mans, que no s’escape el vent.

Respira

 I no, no tingues por, pren el que és teu,
i arrabassa-li a l’alba nous despertars.

Negre és el dol, blau el goig del cel.

Surt,
escolta la música, el tocs de campana
_Veus?  S’hi sent la vida!

Hi sóc ací encara!

I tu, on ets?
T’he vist dins d’una ombra.


27 d’octubre del 2012

Ooooooolé si l'he soltat gran!!!

Esborra'm els records,
presta'm  el teu cos
i no t'amoïnes, no,
que te'l tornaré embolicat,
i precintat amb laços 
de setí i tafetà
i amb ell, el meu...
sempre tindràs.




25 d’octubre del 2012

POESIA

Tardor de fulles mortes sobre la mar,
plomissal de versos sense acabar,
nits de llunes blanques i nues
rere les busques del temps que ens guia
i una cançó que sospira,
que sospira i batega 
mentre ens pren i ens manlleva
el crepuscle, la nit i el bes ...
i ens deixa sols, sols amb la música,
sols i junts... sols... i amb la rima.

21 d’octubre del 2012

A CREMADENT (com la xocolata de Martí i Pol)

Gratant la pell,
emmudeix el teu nom.
S'ofega el crit.
J.N
***
Amb tremor de cuixes
les teues ungles endins
m'esgarrinxen el nom.
Toni Prat
***
Si és que t'ofegues,
un vers en treu un altre.
Però l'amor sura.
Helena Bonals
***

VOLS





Aliens a fronteres i distàncies
recorrem el món del vers
amb ales que al temps li robem
i fem de l’amor poesia,
volant lluny,
lluny de les nits desertes,
dels paranys entossudits del camí.

Lluny del dolor,
de les tenebres encadenades
les passes incertes,
els dubtes eterns …

Lluny de l’ocell
caigut sense niu ni pàtria,
esperarem els alts cims…
ESPERAREM

Versió en castellà per a la meua amiga Mares, que quan tira mà del traductor, li apareixen unes composicions dignes d'altres esferes :)


Ajenos a fronteras y distancias

recorremos el mundo del verso
con alas prestadas al tiempo
y hacemos del amor poesía,
volando lejos,
lejos de las noches desiertas,
de las empecinadas trampas del camino.

Lejos del dolor,
de las encadenadas tinieblas
los andares inciertos,
las dudas eternas …

Lejos del pájaro
caído sin nido ni patria,
esperaremos las altas cumbres…
ESPERAREMOS

20 d’octubre del 2012

UN BONIC POEMA DE MARES, UNA AMIGA MOLT ESPECIAL




Frecuento los desiertos
sin el cobijo de tu nombre
sin rescate.
Sin la guarida de tu abrazo yo naufragio
en estos simples versos perdidos.
Sin ti no sé ahuyentar los delirios de la noche
en este ocaso censurado de sueños
arenosos,
tristes...
Sin ti,
sin la luz de tu mirada,
la penumbra desde su vientre de amargura
anega el alma y la razón,
me revela cuán lejos y próximos estuvimos
sin comprendernos
como una canción escrita en otro idioma
que no deja de tararear el corazón.

F. P.

Sovintege els deserts
sense el recer del teu nom
sense rescat.
Sense el cau de la teva abraçada naufrague
en aquests simples versos perduts.
Sense tu no sé espantar els deliris de la
nit en aquest ocàs censurat de somnis
sorrencs,
tristos...
Sense tu,
sense la llum del teu esguard,
la penombra des del seu ventre d'amargor
que empapa  ànima i raó,
em revela que lluny i propers vam estar
sense comprendre'ns
com una cançó escrita en un altre idioma
que no deixa de bategar al cor.

Traducció: J. N.